David Ymbernon: Epifania on-line de Latung La La

"Tot joc és un sistema de regles.
Allò que dóna sentit a la regla és el desig de jugar."
Roger Caillois, Els jocs i els homes, 1958.

En el joc sempre hi ha un element de sorpresa, d'intriga i de suspens. Quan comences saps a que t'enfrontes però no saps mai com acabarà esdevenint. A "L'epifania on-line de Latung La La" jugues descobrint a poc a poc que va fent en Latung La La pels prestatges, que s'hi troba, que veu, cap a on camina... Tot joc i tot art conté intrínseca aquest noció de sorpresa que no desapareix fins que no acaba l'acció.

Aquesta peça està feta a partir dels fotogrames del vídeo "Prestatges de Latung La La" amb la tècnica de l'stop-motion i la música d'en Gerard Gil. Amb d'aquestes imatges l'artista ha creat un joc on pots manipular endavant i enrere les accions de Latung La La. L'Stop motion és una tècnica que va ser molt empleada durant el SXX, abans que apareguessin les animacions per ordinador. En David Ymbernon agafa la manera com es feien les animacions quan érem petits i la porta al pressent recuperant els records per generar un món ple de fantasia.

En cada fotograma hi veiem la seva essència que desperta aquest món real i imaginari alhora. Els records es confonen amb la fantasia per generar espais, personatges i situacions. Segurament els elements que formen part del seu imaginari ho fan també de la nostra infància, dels nostres primers pensaments: el cotxe, les majorets, els Madelmans, els camions de joguina, les plomes i el confort que suposa per nosaltres aquest record. El món industrial, els sifons, les bombones de butà...

El color taronja és un signe que l'identifica a ell i a les seves obres. Un color, una firma. Ens diu que transmet creativitat, moviment, creixement, estímul, saviesa, ambició, seguretat... És el foc, el perill, la festa, el plaer... genera entusiasme, felicitat, atracció, ànim... En definitiva un color viu i ple de força que dona molta energia a les seves obres.

La manera com combina objectes, situacions, música i color és el que forma la poesia visual que desprèn la peça. Imatges carregades de significats en comptes de paraules, a través d'un llenguatge propi i un món amb molts codis per desxifrar perquè cada espectador descobreixi la peça a la seva manera. Ens presenta un personatge i una situació i a partir d'aquí ens dona l'opció de jugar, de participar de l'obra que per cada espectador (jugador) tindrà una forma o una altre, mai esdevindrà la mateixa peça, cada vegada pot tenir un resultat diferent.

L'art és joc, i el joc és un art. Dues necessitats bàsiques de l'home el jugar i el crear. Des que l'home és home juga i crea com a consol de l'esperit. Huizinga a "Homo ludens" ens diu que el joc és anterior a la cultura i que la cultura no és més que un sistema de regles, un joc que s'ha fet seriós, l'aplicació d'unes normes que permeten un bon funcionament dels rols. Vivim igual que juguem. El joc i l'art (o el joc + l'art) poden ser una manera d'alliberar tensions, d'entretenir-nos i avivar una enorme curiositat. Ens obren la ment fent que ens coneguem millor a nosaltres mateixos i al nostre entorn. Allunyar-nos de l'activitat quotidiana i entrant en un món creat a mida, on les convencions i normes socials son unes altres.

Fent passejar Latung La La pels prestatges, perquè no recuperem aquests elements de la infància que ens fan reviure el passat amb nostàlgia i afrontem el futur amb major positivisme? És això el què diu la peça? Com que l'art és un joc on cada un posa lliurement les seves pròpies regles es tracte de que jugueu, en llegiu i n'interpreteu les vostres.


Sol Riera

<= Tornar