Thierry et Bruno Lahontâa / "Fondació Raffy"

La Fundació Raffy, fou creada a Burdeos pels Germans Thierry i Bruno Lahontâa.El Capitaine Raffy és potser un personatge imaginari, qui sap ? ...L'activitat artística de la fundació es centra en la creació d'imatges, d'objectes i també d'esdeveniments.

La Fundació sol.licita col.laboracions diverses i elabora projectes artístics per a la premsa, el teatre, l'editorial, l'arquitectura o la música. Participen en exposicions i n‘organitzen com "Le cabinet des merveilles du capitaine Raffy", a propòsit dels monstres, el 2007.

Les seves imatges són elaborades en tècniques diferents: dibuix, foto, pintura, pixels... Practiquen el colage, la citació, la imitació, el desviament, la superposició... al servei de nombrosos temes que es barregen amb qüestions personals inspirades en les seves vides i els seus records d’infantesa. De la cultura sàvia i de la popular, de la pintura de "mestre" a la tira còmica per exemple, es treuen els ingredients necessaris per la bona fabricació d'una imatge "faiço Lahontâa".

Per CONTAINER, l'animació que proposa la Fundació Raffy és el dispositiu següent : clicar sobre els caps dels germans, no només els permet respirar sinó també fer aparèixer les imatges de la seva producció. La metàfora es nota : la vida de l'artista és aixafada, és una llarga travessada en la solitud i, sols la mirada i l'atenció de l'altre poden fer existir la seva obra si la comparteix. Així, li permet de prendre alè (respirar).

Aquests dos taps, aquests germans que sobrenaden amb prou feines, cansats, esverats, fent ulleres.
Seran a punt d'atènyer el vora mar o al contrari, es troben perduts mar endins ? Sols. Els podre ajudar
a flotar almenys ?

Els germans Lahontâa tenen cura d'una part d'immaduresa, aquest concepte major que li té el cor robat a Witold Gombrowicz. La immaduresa per Gombrowicz, és el mal.leable, l'encara no-format. Les friccions de significats, engendrades així pels diferents nivells de lectura possibles de les imatges, capgiren les jerarquies dels valors estètics, tot provocant col.lisions d'anacronismes.
La immaduresa de l'adolescent és allò que encara no té forma, en vist la figura de l'adult qui té una forma, una personalitat social i psicològica prou determinada. Però la maduresa mateixa pot disfressar La immaduresa !
Què hi farem ?

Hem d'acceptar la nostra immaduresa i refusar deixar tancar-nos dins una forma, o hem d'utilitzar una forma per dissimular la nostra immaduresa ?
I, demés, imposar als altres la tirania de la forma !
Sembla que els socis de la fundació Raffy han triat la primera opció !

En efecte, aquestes imatges que llisquen, com anguiles, entre les certeses suposades d'una figuració primera, ens introdueixen al cor d'una figuració segona, engendrant figures que la retòrica identifica com a figures de mots i figures de pensament. Com ho diu André Breton a propòsit de l'obra de Magritte, si la figuració concreta no és escrupolosa i descriptiva, s'ha acabat el "pont semàntic" que permet el passatge del significat propi al significat figurat, i de conjugar aquests significats.

Gràcies a la nostra mirada, abracem les imatges amb mots, amb procediments de coneixença, amb categories de pensaments.

Les imatges de la Fundacio Raffy produeixen un principi d'incertesa lligat a aquesta abundància de significats.
Una zona entre pensament i no-pensament, són imatges pensatives. Manllevant aquesta expressió a Jacques Rancière - són imatges que contenen un pensament no-pensat.


Aquesta indeterminació torna a posar en causa la distància entre dos tipus d'imatges :
La noció comú de la imatge com a doble d'una cosa i la imatge concebuda com procés d'un art. Parlar d'imatge pensativa, és marcar l'existència d'una zona d'indeterminació entre aquests dos tipus d'imatges. Es parlar d'una zona d'indeterminació entre art i no-art.

Petites escenes visuals, quadres, és com si aquestes imatges fossin les paraules d'una narració. De Rabelais a Cervantes, de Borges a Richard Brautigan, de Flann O' Brien a Italo Calvino per exemple, no hi ha literatura sense humorisme, segons els germans Lahontâa.

El més gran respecte pels jocs de l'infantesa i la seva temporalitat tan singular, permetren al Thierry i al Bruno una lectura lliure de la història de l'art; perquè el que embarassa, que afeixuga el curs dels dies, és l'ús sentenciós de l'art per tots els poders, a fi de provocar l'admiració; perquè afavoreix l'avorriment.

Per terminar, com diu l'il.lustre Joan Brossa dins una carta al Capitaine Raffy :

L'home que pensa, sí ! L'home traçut, sí !
I sobretot, l'home guardià de la broma !

Jean Calens;
Talence/Vilallonga dels Monts, oct. 2009.